PROBLEMES DE CONDUCTA A ESPAIS PÚBLICS

Dins aquest blog he pogut llegir sobre conductes d’infants a espais públic com centres comercials o supermercats. En aquestes situacions el que fem és allunyar-nos i deixar que ho solucioni la família. Però hi ha altres espais que la falta de límits dels al·lots es pot convertir en un problema més gran.
Faig feina a una cafeteria i l’any passat, per Nadal, una nina d’uns 5 anys va tenir una rabieta i es va posar a cridar per tot el local que, a més a més era ple de gent. El pare xerrant per telèfon, la mare i la padrina xerrant entre elles i en aquell moment uns quants clients em van cridar l’atenció sobre el tema. Vull pensar que intentaven fer servir la tècnica de l’extinció, però pens que aquesta tècnica s’ha d’utilitzar sempre i quan no es molesti a ningú més, no?

A més, fa poc vaig llegir la notícia d’un restaurant que va prohibir l’entrada a infants. Com hem pogut arribar a aquesta situació?

Dir no!

    Aquest estiu vàrem celebrar l’aniversari del meu nebot de tres anys a una platja, a la platja hi havia més nins com és de suposar, és un lloc públic per tant hi havia gent externa que no tenia res a veure amb la festa.

    En un moment quan tots els nins berenaven els pares es varen a posar a riure veient una nineta d’un any i mig menjant a la desesperada, una nina que no coneixia ningú. Al cap d’una bona estona verem una dona que s’acostà a cercar-la perquè com és de suposar per educació no t’autoconvides a una festa. Però per sorpresa nostra com que la nina va començar a plorinyar la seva mare la va deixar anar a que continuàs menjant i se’n tornar. Al cap de 5 minuts tornar i agafà un plat amb patatilla perquè aquesta i anàs, com és de suposar la nina no hi volia anar, així que es va posar a fer potadetes, aquí la mare va reaccionar dient: “Es que no li se dir que no?”, deixant-la denou fer el que la petita volia.

    Llavors és aquí on em demano si a una nina de un any i mig no li sabem dir que no, que passarà quan cresqui, quan demani, sempre li donarem el que vol, realment la gent és conscient del que vol dir posar unes normes, uns límits entre el que es pot fer i el que no. Haurem de fer escoles per a pares perquè aprenguin a dir NO?   

     I si fóssiu la mare que haguéssiu fet?

Cridar l'atenció

Fa uns anys vaig participar en una situació que encara avui em dóna per pensar. Erem a ca una amiga fent festa pel seu aniversari i la seva germana petita volia cridar l'atenció així que va començar a fer bots i cridar molt fort.
En aquell moment noltros varem practicar l'extinció amb ella, no li varem fer cas durant una bona estona. Quan es va cansar va deixar de cridar però, al cap de poc va fer un altre intent, llavors un al·lot li va fer cas i la va agafar en braços. Llavors va ser impossible que tornés a estar tranquil·la.
Recordant aquesta anécdota me'n adon de la paciència que requereix aquesta tècnica i la importància de que totes les persones implicades es possin d'acord per dur-la a terme de manera correcta, sinó no aconseguim cap efecte en l'infant.

què haurieu fet? temps fora? càstig positu?

L'altre dia vaig veure una "geniada" d'un nen de 9 anys i la absoluta equivocació de la mare.

En un menjar familiar el nen tenia la televisió encesa però jugava amb altres coses, el seu germa gran va canviar el canal i el nen es va posar a cridar i a plorar com un boig, la mare quan ho va veure li va donar un petó i li va posar el canal que volia ell.

Bé, m'imagino que tots opinareu que la mare ha actuat de la pitjor manera ja que està reforçant positivament una conducta negativa. No sols s'ha quedat amb el canal que volia sinó que ha cridat l'atenció de la mare.

Però m'agradaria saber què haurieu fet vosaltres, jo ho penso i crec que deixaria el nen una estona fora de la saleta sense mirar la televisió ni jugar amb res. És a dir, "temps fora", apartar-lo durant un temps determinat sense cap estimul reforçador.

Què haurieu fet vosaltres? Us sembla adient el temps fora o utilitzarieu una altre tècnica? Aplicarieu un càstig positiu o una altre tècnica?

Plomes, plomes, i plomes...

M'agradaria compartir en vosaltres l'experiència que vaig viure. Tenc una amiga que sempre feia comentaris sobre els animals amb plomes els quals per ella eren una gran fòbia.

Un dia que estàvem caminant pel carrer justa al girar el carrer vam trobar un ocellet mort al terra i la meva amiga es posà blanca, no podia ni caminar, i començà a sofrir un atac de pànic. En aquest moment em vaig asustar molt perquè no sabia com reaccionar, i em va costar entendre el que li passava, ja que no creia que la fòbia anàs més enllà de mantenir aquesta actitud.
Llavors parlant amb ella em va poder explicar que quan era petita va obrir un sac d'ordi per donar menjar a les trutjes i d'allà sortir una gallina.
Aquesta amiga meva ara té 30 anys, i encara manté la fòbia, la qual ha provocat en ella també vertigen.

Jo em demano, una fòbia és desencadenant d'una altra?

Durant les pràctiques d'aquest a l'escola de Consell vaig estar amb un grup de 3er de primària. En general el grup presentava mal comportament (xerrraven molt el temps de classe, no escolatven...), i especialment dos dels alumnes que el seu mal comportament destacava per damunt dels altres i alterava a tots alumnes de l'aula.

Am la mestre vam pensar possar en marxa una técnica de refoçament positiu per millorar aquest comportament en genaral. Cada un dels alumnes va redactar quín erar el seu propósit per el nou any que anavem a començar, el propossit havia de ser en relació a la millora de les conductes, cada un d'ells sabia perfectament quines eren les conductes que havien de millorar, les van redactar a un paper, i les van aferrar devora el seu nom a una graella (la que veim a l'imatge). Després vam dir alas alumnes que després de les vacances de nadal la mestre aniria revisant cada més la graella i els que havien complit el seu propòsit obtindrien un reforçador positiu, el qual no vam especuficar.

Si fos ara no hagués plantejat aquesta técnica de mateixa manera, hagués realitzat una economia de fitxes "així com toca", com ens han ensenyat a classe, ja que com he pogut comprovar a les escoles diuen economia de fitxes a quasi tot el que està representat en graelles i no és així, hagués planificat amb la mestre amb temps l'elaboració del programa i e funcionament, hagués plantejat la taula d'una altre manera (conducta-fitxes-reforçador), hagués inclòs la possiblitat de perdua dels reforçadors programats, decidir a l'hora de la planificació quins sirien els reforçadors que els alumnes obtindrien...

En genaral pens que aquesta assignatura s'hauria de realitzar abans, ja que hem aprés molts de conceptes important que ens haguessin estat de molta utilitat, i també pens que aquesta assignatura l'haurien de realitzar totes les especialitats de mestres, ja que, sobretot, els mestres tutors són els que estan més temps en contacte amb els infants i els poden treure més profit a totes les tèctiques i actuacions docents que hem aprés, i pens que és molt necessari que les coneguin ja que com he pogut comprovar a les pràctiques moltes de les tècniques no s'apliquen correctament per falta de formació i per tant aquestes no donen els resultats que s'esperaven.