Les multes

Un problema habitual a les escoles són els embussos de trànsit a les hores d'entrada i sortida de l'alumnat. Els pares i les mares que acompanyen als seus fills i a les seves filles en cotxe el solen aparcar en doble o triple fila, la qual cosa suposa un problema important de seguretat pels infants. La policia intenta solucionar el problema amb multes.

Les multes són un exemple de cost de resposta, una TMC basada en la retirada de reforçadors positius per tal de disminuir la freqüència d'una conducta. En aquest cas, s'intenta que no es torni aparcar en doble fila llevant una determinada quantitat de doblers (els reforçadors positius) a la persona que fa aquesta conducta. Teòricament s'hauria de reduir la taxa d'aquesta conducta castigada negativament (el cost de resposta és una forma de càstig negatiu) però això no és així. El reforçador positiu natural de la conducta (que l'infant arribi a temps a classe tot i haver partit tard de casa) és molt més potent que el reforçador positiu que es retira en el cas (poc probable) de ser multat.

Si en lloc de retirar una determinada quantitat de doblers s'impedís que els infants que arriben en cotxes mal aparcats entrassin al centre, és a dir, que s'eliminàs la possibilitat d'obtenir el reforçador que manté la conducta, potser la cosa aniria millor. Lògicament, el problema és implementar l'extinció en lloc del cost de resposta.