Quan jo feia pràctiques, es va activar un mètode per a regular i millorar el comportament dels alumnes de la classe. Es van penjar a la pissarra:
- Una cartolina verda amb una rialla
- Una groga amb una cara neutre
- Una vermella amb una cara trista.
S'agafaren pinces d'estendre roba on a cada una s'escrigué el nom d'un alumne.
El primer dia, totes les pinces amb el nom estaven a la cartolina verda però si al llarg del dia es portaven malament, la pinça amb el nom es podia translladar a a la cartolina groga o vermella segons la grau del fet. Si un alumne que estava a la vermell llavors canviava la seva conducta cap a positiva, la pinça podia tornar anar a la cartolina verda. Cosa que tots volien, ja que al final del dia, treien un calendari on hi pintaven dins el recuadre del dia en que es trobaven el color de la cartolina on tenien la pinça i al final del mes se l'emportaven a casa per a que els pares el vegessin i el signassin, així ells sabien el comportament del seu fill durant el mes! Com podeu imaginar tots els alumnes volien endur-se a casa un calendari tot verd. Sistema molt eficient.
Maria Antònia nosaltres a l'aula ASCE de la Salle quan anaven a l'aula ordinària també feien una cosa aparescuda. Les cares les pintaven a la pissara i a final del dia veien qui s'havia comportant correctament.
ResponEliminaDes del meu punt de vista pens que és un sistema eficient ja que tots els infants volen estar al color verd i la cara somrient i es comporten correctament.
Quan estava a l'escoleta d'estiu jo feia una cosa semblant i es tractava que hi havia una graella amb els noms dels infants i els dies de la setmana i a cada dia hi posava un gomet de color verd, groc o vermell segons el comportament i a final de setmana els ho donava els pares. vaig trobar que funcionava molt bé.
Ho crec que et va funconar, diferents variants d'un mateix mètode però tots molt eficients. Gràcies per la aportació!
ResponEliminaJo quan esteia a les meves primeres práctiques a Son Oliva, a una classe de 4rt de priaria es duia a terme un seguiment setmanal de conductes. Aquest seguiment era fet pels propis alumnes.
ResponEliminaAl darrera de la classe al suro hi havia una cara trista i una somrient, a la somrient es deia m'agrada... i l'altre es deia propos... on el alumnes al llarg de la setmana posaven aquell comportament que consideraven bo i que havia de destacar dels companys o mestres i els comportaments que no consideraven oportuns, i el dia de tutoria la tutora de l'aula llegia les fitxes i entre tots els compnays es comentaven o si calia es proposaven solucions als diferents comportaments.
És un mètodo que em va agradar molt pel fet que donave molt de joc a la reflexió dels alumnes i a que entre tots poguèssim establir de manera ímplicita un sèrie de normes de comportament o tan simple com anar reflexionat que els comportaments que no es agraden per noltros no els hem de fer als altres.
Allò que no vaig trobar profitos d'aquell treball era l'enfocament de la mestra a l'hora de debatir-lo. Moltes vegades cream einas molt profotises però que no sabem aplicar o donar-li un bon funcionament.
Aquesta idea hem va agradar molt, la vaig poder veure en persona i és un dels recursos que en un futur posaré en pràctica, ja que, per el que vaig poder veure, aquesta tecnica li va donar molts bons resultats a la classe.
ResponEliminaTambé crec que a aquella classe la tutora feia molta feina amb els infants en temes de comportament i mediacio de conflictes cosa que es veia en el bon ambient que hi havia al entrar en aquella aula.
CRec que aquest és un mètode que sol funcionar amb els infants, ja que a la majoria els hi agrada que els mestres o els adults reconeguin el que han fet bé. M'ha resultat interessant llegir aquesta experiència.
ResponEliminaÉs interessant aquesta "espècie" d'economia de fitxes. Però li veig un problema. Qui decidia si l'infant es "portava malament"? La mestra? Segur que algú es va enfadar amb ella per una decisió equivocada. A no ser que la mestra procuràs a la mínima retornar la pinça a la casella verda. Si és així, el sistema, més que una economia de fitxes és un sistema d'amenaces. Vull dir que la idea és "si fas alguna cosa que jo consider mal feta te passaré la fitxa al vermell" i l'infant pensa "si faig alguna cosa mal feta, la mestra estarà pendent de si en faig una de ben feta per poder-me tornar al verd" ... d'aquesta manera és millor fer-ne una de mal feta i després una de ben feta perquè acabes a la casella verda però has tengut a la mestra pendent de tu
ResponEliminaJa me sap greu fer d'advocat del diable :-)
Estic totalment d’acord amb el que diu en Jordi una indicació com “portar-se be o malament” du al seu a dintre una altíssima quantitat de variables que els infants no poden de cap manera tenir presents. Per lo que veig a la foto aquesta indicació no debia esser tan ample ja que al davall de la cara hi ha unes imatges que mostren les conductes que poden dur-se a terme i les que no.
ResponEliminaEl que jo veig es un cartell limitant ja que les conductes dels cartells verd i taronja son conductes fixes no contextualitzades. Lo qual es imprescindible perque del que es tracta es d’aprendre a ubicar les conductes al contexte adequat, es a dir, no sempre a classe la conducta més adequada es la d’estar callat ja que si l’activitat que s’està duent a terme es la de construir col•lectivament aquest silenci seria inadequat, de la mateixa manera passa amb la d’estar assegut, com podria esser aquesta la millor opció si el que es desenvolupa es l’elaboració d’una maqueta?... El més important en qualsevol cas es ensenyar a adequar les conductes a les situacions.
En quant a les conductes que estan dibuixades a la cara trista son aquelles que en cap situació son acceptables no es adequat pegar a l’altre ni al pati, ni a la classe, ni al camp… per lo que jo les inclouria dins els acords de la classe i en tot cas les tractaria de manera més directa e immediata.
Em sembla una bona eina per utilitzar, per exemple, en el moment de donar indicacions per començar una tasca a on el que es adequat es escoltar les indicacions, asseguts a la cadira i en silenci mentre aquestes son donades. Una vegada donades les indicacions cadascú hauria d’avaluar el seu comportament i pintar immediatament el quadre del calendari amb el color que representes la seva conducta durant aquell moment. Aquesta situació podria repetir-se al llarg del dia 3 o mes vegades per tant el calendari atendria que tenir mes d’un requadre per dia per tal de que reflectís fidedigna ment els comportaments duits a terme.