Durant el període de pràctiques estava a una classe de 2n de primària, i hi havia un nen que era molt bon estudiant i sempre que alguna cosa, per petita que fos, li sortia malament, es posava a plorar. La mestra mai el renyava, tot el contrari sempre que veia que els ulls li feien llàgrimes, li intentava explicar que allò que havia fet malament no tenia importància i que tots els nins i adults ens equivocàvem en qualque moment.
La mestra deia que el nen era molt insegur i que moltes vegades l’infant no responia la pregunta que la mestra feia (tot i que la sabia) per por a equivocar-se. per tant aquell infant a la classe no es desenvolupava al màxim, per por a equivocar-se.
Pensau que realitzar activitats emocionals i treballar la seva autoestima seria la solució adequada per la modificació de conducta d’aquests nin?
La veritat, no sé si serviria per modificar totalment la seva conducta, però està clar que li seria de molta ajuda ja que la por que té, no és sols aequivocar-se, sinó a que la gent el menysprei o l'avaluï.
ResponEliminaPens que, conjuntament, se l'hauri de reforçar possitivament cada vegada que ho fa bé, sempre davant els altres, tot i sense oblidar que aquest reforç haurà d'anar minvant amb el temps.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaOpino lo mismo que Kika; este niño lo que necesita es que se le refuerce positivamente cuando hace las cosas bien y ante los otros para que no tenga miedo a hablar y actuar ante ellos y ser juzgado, y no solo recordarle que todos nos equivocamos.
ResponEliminaPienso que si que se podrían realizar actividades emocionales pero creo que solo estas no serian suficiente para reforzar la autoestima de este alumno.
Este alumno podría ser compañero tutor de otro alumno del aula ya que ha demostrado que sabe hacer las cosas. Sentir que puede ayudar a otro con sus conocimientos, que van a evolucionar los dos... le puede hacer sentir más seguro