divendres, 20 de maig del 2011

Plasticitat conductual

Respecte al tema de la capacitat d'adaptació que tenen els infants, jo volia comentar-vos el cas concrecte d'una nina de 7 anys. Aquesta nina s'anomena Yaiza i és la meva germana (per part de pare).
La qüestió és que a Yaiza li agrada moltíssim veure la televisió, veu de tot i més. He de dir que a la seva mare també li agrada molt la TV i la mira sempre que pot, per tant Yaiza quan està a casa seva veu hores i hores de TV.
Quan està a casa del nostre pare, mira la TV, pero també està conectada a internet jugant a jocs educatius, el meu pare sempre té l'ordinador encés.
Per altra banda, quan és a casa meva ni veu la TV, perque a jo no m'agrada gaire; ni està a l'ordinador, entre altres coses perque no tenc conexió. Sinò que llegeix llibres, m'ajuda, juga amb el meu ca,...
Si jo demàn, on pensau que vol estar més temps? Dons a casa meva
L'altre dia jo li vaig demanar perque no me demanava per veure la TV i ella me va contestar: porque a tí no te gusta que yo veo la TV.
Per tant, ella actua d'una manera o d'altra segons amb la persona amb la que es trobi i sense cap tipus de problema.
Els infants són genials!!!

2 comentaris:

  1. I tan que són genials, però més que genials són mooolt vius... Jo tenc 5 nebots i dos fillols i puc afirmar que no fan el mateix ni es comporten de la mateixa manera quan estan sols amb mi que quan estan amb les seves mares. Com que he pogut estar molt amb ells, des de ben petits els vaig ensenyar que quan estan amb sa madrina, o sa tita en el cas dels nebots, ni es plora ni es remuga per "tonteries", que les coses es demanen bé i que quan és no, és no. Per ventura qualquns pensareu que soc massa estricta, però de fet, dos dels meus nebots ja tenen 20 anys i ara me criden per fer cafetets i contar-me les seves coses i demanar-me consell, supòs que no ho hauré fet tan malament.

    ResponElimina
  2. Jo crec que ho has fet como toca, si molt de pares i mares, no es deixaxin manipular pels seus fills, tal vegada no faria falta "la super nani". No dic que s'hagi de ser hipermega estricte. Simplements s'han de marcar unes normes i uns límits i que els nins i nines siguins consciens fins on poden arribar i fins on no.

    ResponElimina