La sala de dalt de casa meva és el lloc que em fa por. Només em fa por quan és de vespre i hi he de pujar sola.
Quan de petita m'enviaven a cercar alguna cosa a la sala m'hi negava, els meus pares creien que era peresa. Els meus pares em deien que no passava res que no hi havia ningú però a jo em feia por pensar que en aquella obscuritat i hagués algú.
Hi pujava amb molta por, encenia tots els llums de la sala. El cor bategava cada cop més aviat. Feia el que havia de fer tant ràpid com podia (podia oblidar-me del que havia de fer allà), corria per fugir de la sala i tancava els llums pel meu pas cap a la sortida. La fosca de darrera meu pesava tant a les meves espatlles com si algú em perseguís. Em travava i a vegades patinava en els darrers escalons.
Sempre que hi he anat amb aquestes circumstàncies, tenc la mateixa sensació: vull sortir d'allà,la foscor em pesa! Ara només hi vaig quan fa claror i si algú m'acompanya (tenc 27 anys). Sé que hi podria pujar però si em puc evitar anar-hi sola i passar un mal moment ho evit.
M'he acostumat a fer-ho així.
Pensau que faig bé?
Jo penso que la teva actitut, la de fogir de la situació que et crea aquesta ansietat i engoxa, és una actitud que està controlada per la teva por. Fugint de la situació l'únic que realment aconsegueixes és alimentar la teva fòbia i garantitzar que es segueixi repetint, reproduint i, en els pitjors dels casos, augmentant i empitjorant. Si et fitxes tu ho escrius: "Ara només hi vaig quan fa claror i si algú m'acompanya".
ResponEliminaPer això, el que has de fer és enfrontar-te amb les teves pors, exposar-t'hi. D'aquesta manera aconseguiràs que l'ansietat vagi disminuint per, finalment, acabar desapareixent.
Cati yo creo que si no subes estas evitando el problema y no soluciona que sigas teniendo miedo. Pienso que tienes una fobia porque condiciona tu vida, puedes llegar a darte tanta prisa en bajar, que te puedes lesionar al caer por las escaleras o prefieres prescindir de algo que haya en esa sala, aunque te haga falta, antes de subir tu sola.
ResponEliminaCreo que deberías subir acompañada, encender todas las luces y ver que no hay nada y no pasa nada, y luego, que la persona que te acompaña se marche cuando te sientas más segura. Luego podrías intentar estar un rato sola, y cuando te sientas aun más segura, intentar apagar alguna luz y comprobar que todo sigue igual, que no hay ningún cambio.
Se que es difícil, pero evitando subir no perderás el miedo.
Crec que ambdós parlau d'exposició controlada i voluntària, però realment la situació no em suposa cap trava en la meva vida qüotidiana i l'ansietat que em provoca ja em sembla molt normal i per tant tal vegada no s'hauria de fer res. HO dic pel que vam parlar a classe,...
ResponElimina