Estic treballant a una escoleta i estic a una aula de 2-3 anys. Dins aquest grup hi ha un nin amb una conducta molt disruptiva.
És un nin molt carinyós, molt autònom (tot ho vol fer sòl sense ajuda), té un vocabulari molt elevat per la seva edat (reb molta estimulació per part de la mare), també el seu raonament és molt bò, enten totes les demandes, però no deixa de fer cridades d'atenció a cada moment i quan no aconsegueix el que vol la seva conducta negativa es multiplica i és fa més intensa, acompanyada també per l'agresivitat cap els demés companys de l'aula. En el moment que fa una conducta disruptiva cerca la mirada de l'adult per trobar alguna resposta a la conducta que ell ha fet sigui positiva com negativa, qualsevol reacció que tenguem nosaltes davant aquesta situació per ell es una recompensa perque el que volia era la nostra atenció, es fa molt dificil perque es en cada moment del dia i interromp la rutina de la classe fent distorcionar el grup.
Aquesta situació fa quasi desde principi de curs, nosaltres hem intentat modificar aquestes conductes de la següent manera: quan intenta cridar l'atenció l'ignoram, no el miram ( almenys assegurar-se que ell no s'anadona que l'estam mirant) , fer altres coses...si aquesta conducta va acompanyada amb agresivitat sí que aquí li feim saber que no ho està fent bé perque està fent mal a altres companys, li llevam una estona de pati com a temps fora, o no deixar-li a ell anar a la cuina tot sòl per anar a cercar el berenar ( li agrada molt i ho fa cada dia)per responsabilitzar-lo en alguna cosa que l agrada, tot això acompanyat amb molta comunicació explicant-li cada pas que esteim donant, i sobretot potenciant molt les conductes positives que realitza.
Trobau que ho feim bé o podriem fer altres coses per modificar aquesta conducta o teniu altres idees???ens servirien molt, moltes gràcies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada