Durant el curs passat, vaig estar treballant en un menjador escolar, amb alumnes de 5è i 6è de Primària. Alguna cosa no anava bé quan la meva "jefa" hem va dir que havia d'actuar de manera més estricta amb els alumnes. La meva inexperiència va fer que hem posés a pensar que era el que jo no feia bé, i per tant, observar la resta de companyes i la pròpia actuació de la "jefa". A partir d'aquell moment, vaig decidir que la meva acuació no s'havia d'acostar per res a la d'aquella dona "que tan controlat ho tenia tot", ja que només amb la seva presència, feia callar a tothom. On erem? A un menjador d'infants o a un exèrcit dels anys de "la maria castanya"? El "control" dels alumnes es realitzava a base de crits i càstigs incoherents, per això, malgrat haver d'anar per un altre camí, vaig optar per fer una economia de fitxes, que crec em va anar prou bé.
A continuació en poso un exemple:
Nom de l'alumne Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
CRISTINA O O O O
Era un cartell on hi cabien tots els noms dels alumnes, els quals estaven aferrats amb velcro, així com els punts que s'obtenien. Si la conducta era bona durant el temps de menjador, els posava un punt verd, si era dolenta vermell, i a més, unes conseqüències tant positives, com negatives i la reflexió. Com a conseqüències negatives hi havia: sortir al pati més tard que la resta de companys, recollir els estris de les taules, quedar sense pati, canvi de lloc...; i com a positives: asseure's amb els companys que vulguin, treure el nom del cartell...
D'aquesta manera, vaig aconseguir que la conducta dels infants durant el temps de menjador fos més respectuosa amb la resta de companys, procuressin de no tirar coses al terra, llevar els estris que cadascú utilitzava, etc.
M'agrada la teva proposta Mar, crec que és millor manera de plantejar la situació dins aquell menjador que no pas la conducta de la "jefa".
ResponEliminaEt volia pregunat un parell de coses, cada quantes "fixes" s'otorgaven les "consequències", mes conegudes com reforços?
Com ja hem comentat al moltes altres vegades, crec que l'educació no s'acava a les 14:00h, crec que l'educació es un fet que implica a tota la societat, crec que això hauria d'estar controlat.
Me pareix molt interessant la tècnica d'economia de fitxes, però com tot, per a ser efectiu ha de complir un requisits:
ResponEliminaLes fitxes o "gomets verds" han de ser guanyats per conductes concretes que ens permetran avaluar el "bon o mal comportament" de la manera més objectiva possible. Tampoc basta amb dir-li al nin/a quina conducta esperam d'ell/a, sinó que hem de donar resposta a la causa principal de la conducta. (ex: a lo millor no atura d'interrompre perquè té moltes idees per expressar i mai li donam la oportunitat de compartir-les perquè "ja molesta el de sempre") No val al final de dia dir t'has portat bé, te mereixes un gomet, sinó que s'ha de donar el "gomet" immediatament després de la conducta esperada o desitjada (ex: aixecar la mà per xerrar o demanar)
Els premis rebuts a partir de l'acumulació de fitxes han de ser directament negociats amb ell/a per a que sigui prou motivant, ja que evidentment si el que li oferim no li interessa suficientment, no li compensarà l'esforç i es probable que fracassem. A més hem d'establir des d'un principi quantes "fitxes o gomets 'val' cada premi". Evidentment si la quantitat és molt alta i s'ha d'esperar molt de temps per a obtenir el premi significatiu per a ell/a, perdrà la motivació, a més relació entre els valors dels diferents premis ha de ser proporcionada (els premis "grans" o més motivadors "valen" més fitxes) per tal de reconèixer justament l'esforç. I MAI podem oferir un premi que no tenim ja a l'abast, ja que si el nin/a no aconsegueix allò per el que tant s'ha esforçat, entendrà que no mereix la pena esforçar-se tant.
Aquest estiu treballava a una escola d'estiu amb un grup de EI-4 anys i vaig fer una cosa molt similar al que ha fet na Mar.
ResponEliminaEls meus alumnes anaven amb doblers, cada un va haver de fer la seva cartereta per guardar els doblers i van fer els doblers entre tots.
Al principi de l'estiu vam fer les normes entre tots i per cada norma que no respectaven m'havien de donar un dobler.
Tots els alumnes començaven amb els mateixos doblers cada dia i cada activitat tenia un preu, si no respectaven les normes no tenien doblers per a fer-ho tot i havien de triar que volien fer, o en algunes ocasions havien de començar a jugar més tard, ja que no els hi bastaven els doblers per a poder fer tota l'activitat sencera.
Al principi els hi costava bastant respectar les normes i com a conseqüència es quedaven sense fer alguna activitat, però així com va anar passant el temps es van engrescar molt i van començar a ser conseqüents amb els seus actes i abans de fer alguna cosa pensaven si respectaven les normes.
L'activitat va ser molt motivant per a ells, van aprendre a utilitzar els doblers i sobretot van aprendre a respectar les normes establertes. A més, per jo va ser molt positiva perque ells sabien que si respectaven les normes podrien fer totes les activitats i disfrutar de l'estiu, i en canvi, si no ho respectaven ells negociaven el seu càstig.
ús ho recoman a tots ja que va funcionar molt bé!
M'agrada molt la teva visió Mar, i també com vares actuar. Crec que no hem de seguir repetint aquelles coses que veim que no ens agraden (és el cas de l'actuació de la "jefa").
ResponEliminaA més, vas demostrar en aquest cas que era més efectiu una economia de fitxes que no pas "crits i càstigs".
ros5a, perquè no revises el comentari que has fet i l'escrius com a una nova entrada ... es tracta d'un exemple diferent de l'aplicació d'una tècnica
ResponEliminaQuan ho hagis fet tenc ganes de fer-hi un comentari
M'agrada molt la manera que vares tenir d'acuar MAr, perquè crec que per als nins i nines l'economia de fitxes és una activitat que els involucra, poden veure quants de punt hi ha, de quin color... ells participen, d'aquesta manera crec que aprenen més sobre les conductes positives i les negatives i s'anadonen que si hi ha una conducta positiva i haurà conseqüències positives. D'aquesta manera sabran com actuar les pròximes vegades.
ResponEliminaEn les passades pràctiques vaig estar a l'aula de 1r de primària i era un grup en general molt disruptiu, cada 5-10minuts haviem de parar per què la mestra els renyava. Quan em va tocar dur el grup classe totasola vaig iniciar una economia de fitxes.
ResponEliminaVaig emprar unes normes que ja estaven establertes i que ens servirien per a obtenir punts (cares verdes).
El primer dia vaig presentar el format en el que s'anotarien les cares (dues cartulines grans amb els noms de tots els alumnes i una llegenda setmanal (que es canvia cada setmana) per a cada alumne, on s'anotava diàriament la cara verda o vermella o groga.
El procediment va ser:
1.Explicació de la tècnica a tots els alumnes.
2.Consensuar els premis que volen obtenir per a un determinat nombre de cares verdes. Els premis vaig intentar conduir-los cap a coses que jo podia crear o obtenir fàcilment i cap a coses que ells poguessin crear, per exemple: marc amb la foto de l0alumne genial de la setmana, llegir un conte o poema davant la classe,escoltar una cançó que portin, etc.
3. Llavors, al dia següent, vaig portar els premis (que ja tenia fets), el contracte amb els alumnes, i la llegenda de l'intercanvi de premis per cares.
Les llegendes setmanals les guarda la mestra en un sobre i s'anota el nom de cada alumne a darrera. Peró ells ja saben bé quantes en tenen!!
Les cares vermelles em van servir però evitava posar-les per què els problemes emocionals poden empitjorar si no ets conscient que hi siguin.
Amb aquesta tècnica també vam aconseguir la pauta de cada dia consensuar quina cara es mereixien i així els alumnes s'autovaloraven, és impressionant veure com nins de 6anys són ben conscients de tot el que fan i del per què ho fan i les conseqüències que durà el seu comportament!!
Em va ajudar molt, fins i tot algunes mares es van implicar i van voler iniciar la mateixa tècnica a casa i dur-ne un seguiment!
L'exemple de na Mar m'ha fet pensar en un cas del meu practicum II. Amb un alumne de 6è es feia el següent: si es portava bé ( feia el que li mandava la mestra, si no mostrava un comportament agressiu.. ) després del pati podria anar a la sala d'ordinadors a fer tasques educatives mitjançant l'ordinador i després podria escoltar música.
ResponEliminaA mi me pareix bé que s'utilitzin en alguns moments reforçadors per modificar la conducta però penso que aquests reforçadors han d'anar despareixen a mesura que s'aconsegueix la conducta desitjada. Amb això vull dir que les persones hem d'aprendre a fer les coses per nosaltres mateixes i no per simple fet de rebre una recompensa. A la vida no tot seràn recompenses pel que fas.