Passaren unes setmanes i em vaig tornar a trobar amb aquesta nina que em contava les "historietes", em va dir que la seva mestra estava de baixa i que hi havia un mestre nou, els hi encantava!, era genial, els escoltava, parlava amb ells, feien molta feina... em xerrava de tot menys del "famós nin" em semblava estrany, per això li vaig demanar per ell i em va dir: "aaahh! genial, se porta super bé, mai crida ni pega, juga amb nosaltres, fa tots els deures i és encantador" em vaig alegrar moltíssim per el canvi d'actitud dels companys.
Sabeu a què és degut aquest gran canvi? A l'actitud del nou mestre, quan realitza una conducta positiva (el nin) tots aplaudeixen, l'ha integrat al grup, li demana "com està", ha controlat les rialles dels companys cap a ell... imaginau-vos fins quin punt ha influït sobre ell que el nin li va dir:" profe so te'n vagis que ets l'únic que m'escolta".
Em de tenir molt present, la importàctia de la nostra actitud.
Bona entrada Carme! Mira fins quin punt pot ser important la figura del mestre, d'un bon mestre.
ResponEliminaAmb molt poc i prestant una mica d'atenció podem canviar de negre a blanc la conducta d'un alumne.
Mira fins quin punt pot arribar a ser important la conducta d'un mestre que pot canviar la situació de 0 a 10 en tan sols una manera d'actuar diferent!
ResponEliminaBona publicació Carme
Quina diferència que hi ha entre els dos mestres, amb un petit canvi d'actitud mirau tot el que aconsegueix el mestre substitut. Pens que l'actitud del mestre a vegades no és la més adequada,però no és fàcil ser autocrítics. ÉS més fàcil donar la culpa de les males conductes provocades a l'aula als nostres alumnes.
ResponEliminaEsto demuestra que lo primero que tenemos que hacer cuando vemos que un niño no progresa, que tiene dificultades en su aprendizaje, que no tiene una conducta adecuada es mirar si mi trabajo con él da sus frutos, si estoy interviniendo de forma individualizada, si como maestra estoy empleando las estrategias correctas... y después ya miraremos a los demás incluido al niño. Como dice la canción de Michael Jackson "I'm starting with the man in the mirror
ResponEliminaI'm asking him to change his ways
And no message could have been any clearer
If you wanna make the world a better place
Take a look at yourself, and then make a change". Debemos mirarnos en el espejo y si queremos que todo vaya un poquito mejor empezar por nosotros y hacer un cambio.
Bajo mi punto de vista debemos de partir siempre de la idea de que no existen niños/as "malos". Simplemente, por circunstancias "x" no conocen o dominan otra manera/estrategia más eficaz a la que enfrentarse a los conflictos con los que se encuentra en su día a día, e incluso muchos veces realizan esas conductas para llamar la atención... que tristemente es el único refuerzo social que reciben.
ResponEliminaCom ja heu dit hi ha un gran canvi entre els dos mestres. Pens que el mestre substitut té una bona actitud envers els infants, ja que es preocupa per ells.
ResponEliminaPens que tots els mestres, familiars... ens hauríem de preocupar més pels infants, que senten, com veuen les coses... i no passar d'ells, ja que encara que siguin petits també tenen sentiments i emocions que en algun moment es poden veure aefectats i a causa d'això la seva actitud pot canviar.
Aquest exemple ens demostra que no hem de partir de la concepció de que el problema està en el nin, sinó en el context escolar: actitud dels docents, estratègies medodològiques.... És molt fàcil donar la culpa als altres i el primer que hem de fer és analitzar quines són les conseqüències de les nostres accions.
ResponEliminaCon este ejemplo podemos observar que los maestros también se equivocan y que hay veces que las cosas no las hacen como deberían hacerlas. Es por eso, que en momentos así es mucho más fácil reñir al niño, castigarlo, sacarle fuera de clase, etc., cuando lo único que pide el niño es un poco de atención. Pero antes que recurrir a esto, es mejor estudiar la situación y ver que falla. Si observamos de manera crítica y objetiva, se podrá comprobar que la culpa no es del niño sino de la atención que recibe del propio maestro. Es por eso que un poco de introspección nunca viene mal, ya que así garantizamos que nuestros alumnos se sientan a gusto y con ganas; de esta manera conseguiremos que su desarrollo sea lo más óptimo posible.
ResponElimina