TEMPS FORA
Estic segura que tots nosaltres hem estat algunes vegades castigats fora de clase perquè la mestra considerava que el nostre comportament no era l'adequat ( xerrar, molestar al company...) Però en realitat vosaltres creis que és una tècnica útil ? Faig aquesta pregunta perquè moltes vegades es treu als infants a fora de l'aula i no es té en compte que el càstig pot actuar com a reforçador positu ( per exemple: un alumne pot pensar que s'està millor fora que a dins l'aula i que s'ho passa millor amb un altre alumne que també està castigat ) Per tant jo penso que abans d'aplicar aquesta tècnica com a única solució a la modificació d'alguns comportaments s'ha de fer un bon anàlisi de tots els factors que poden actuar com a reforçadors positius i no negatius.
Xesca estic amb tu, abans de castigar-lo a fora de l'aula hem d'analitzar els reforçadors positius i negatius que aquest càstig produeix, ja que si no li agrada l'assignatura que es dóna a l'aula, pot ser que per l'alumne sigui millor estar a fora sense fer res que a dins l'aula.
ResponEliminaPens que el temps fora a vegades és una tècnica que no funciona correctament, ja que no sabem que fa l'infant quan esta a fora de l'aula ni que pensa.
També s'ha de tenir en compta que molt de mestres utilitzen el temps fora d'un manera incorrecta.
ResponEliminaCrec que el temps for ha de ser un temps molt breu per tal que l'alumne pensi, recapaciti, i torni de manera ràpida a la dinàmica de classe.
no es questió com se fa habitualment de treure a l'alumne 20 minuts fora de l'aula perque llavors passarà el que heu comentat, que l'alumne preferirà anar-se fora que quedar dins la classe, fins i tot provocarà una situació disrruptiva dins la classe per tal que li treguin fora.
Per tant jo crec que u tamps fora ben utilitzat pot ser correcte. Està clar, que abans d'utilitzar aquesta tència como solució fàcil, seria molt millor mediar amb l'alumne.
Crec que com comentau no funciona bé perque no s'utilitza bé.
Penso que el temps fora, pot ser afectiu com ha dit na Noe, ja que avegades el deixam amb temps fora i ens oblidam d'ell sense saber si està aprofitant el temps fora per reflexionar i pensar sobre el que ha fet. El que estaria bé, i penso que és així com ha de ser un càstig, ha de ser relacionat amb el que s'ha fet malament.
ResponEliminaCrec que no hauríem d'associar un "temps fora" només amb el fet de treure un alumne/a fora de l'aula. Crec que un "temps fora" és útil i efectiu, però personalment no treuria mai un alumne/a de l'aula.
ResponEliminaUn "temps fora" per jo seria per exemple "la cadira de pensar", tenir una cadira dins l'aula a la que s'hi va quan es fa qualque cosa malement per pensar-hi i solucionar-ho amb una xerrada final alumne/a-mestre/a.
A part, també crec que aquesta tècnica és molt útil dins casa amb els fills. De vegades s'envia als fills a la seva habitació quan han fet qualque cosa malement per pensar, però si a l'habitació tenen l'ordinador, la consola de videojocs o qualsevol altre entreteniment el "temps fora" no funciona, igualement que no funciona si després no xerram sobre el fet conjuntament amb el fill/a.
Des del meu punt de vista, sovint el TEMPS FORA actua com a reforçador positiu, ja que l'alumne si el treuen al passadís al cap i a la fi és el que cerca.
ResponEliminaSurt de l'aula, fora fer gens de feina i a més s'ho passa bé.
Com bé heu dit, si que s'haurien de mirar alguns factors, i com bé ha dit na Lara, substituir un temps fora per el recó de pensar és millor estratègia.
Abans que res convé clarificar que s'entén per temps fora. Primer de tot cal recordar que el temps fora no es un càstig sinó una tècnica operant per reduir i eliminar conductes. No es una técnica aconsellable per dur a terme una i una altra vegada, es necessari abans d’emprar el temps fora haver especificat les normes i els procediments necessaris per a desenvolupar l’activitat, sols s’utilitza si el comportament de l’infant es disruptiu i/o agressiu pels que estan al seu costat. Es necessari tenir en compte que es “temps” fora i el que se recomana es que se calculi aproximadament un minut per cada any que tengui l’infant (no es recomanable per a infants més petits de tres anys, a n’ aquestos lis funciona millor lo de la cadireta de pensar). Per que sigui educatiu per l’infant es fa necessari que una vegada es reincorpori al aula parlar amb ell sobre lo succeït i de quina manera es pot evitar.
ResponEliminaReviso la meva practica com a docent i intento veure quan la he duita a terme i com... i me n’adono que si be es cert no la utilitzo sovint si m’ha anat be en certes ocasions en les quals els altres infants rebien les repercussions negatives d’un company i crec que essencialment en funcionà per que l’infant que havia de dur a terme el temps fora no podia tolerar el perdrer-se l’activitat que dúiem endavant ja que la trobava força atractiva.
Per tant puc conclure que; el temps fora no es sinònim a treure un nin de l’aula com a càstig sinó un temps en el que s’intenta aturar una conducta, reflexionar sobre el que ha passat i ajustar la conducta al contexte.
Com heu comentat la majoria de vosaltres, jo també penso que no s'hauria de treure molt de temps defora al nin, perquè el que pot passar es que, en tornar a l'aula, s'hagi perdut tota l'explicació de la mestra.
ResponEliminaA més, cal tenir en compte el que fa el nin quan està fora de l'aula.
Desde mi punto de vista, pienso que el "tiempo fuera" funciona y es efectivo siempre y cuando se haga de manera adecuada.
ResponEliminaDigo esto porque en mi prácticum II estuve una semana en EI-3 observando la supuesta conducta negativa de un niño y cada vez que éste realizaba la mínima conducta negativa, ya fuese en el patio o en clase , lo llevaba a una zona donde no hubiera gente durante 3 minutos (minuto por año que tiene el niño)y aplicaba la técnica de "tiempo fuera". A mi parecer el niño no tenía una conducta tan violenta como la que me describieron antes de aplicar la técnica y por la que se llevó a cabo la misma; ya que las conductas negativas no destacaban del resto del grupo. Por tanto, el éxito de la aplicación de la misma no resultó existosa, ya que las conductas negativas que hacía el niño, son las típicas conductas negativas que tienen los niños de 3 años (por ej. pelearse por un juguete, salir de clase por pura curiosidad, etc.)
Dicho esto, añadir que hay que tener muy clara la conducta a observar y si ésta puede ser erradicada con dicha técnica.
Jo pens que depen de l'infant de les circunstàcies en que es fa servir el temps fora, hi ha infants que no els serveix ja que per ells es un reforçador i els hi agrada estar a fora de l'aula, però hi ha infants que priva´-lo un cert temps(5-10 minuts) d'una activitat que ell li agrada molt per haver realitzat una actitud no adequada,però sempre com a darrera opció, i de manera excepcional, no ha de ser un mètode habitual.
ResponEliminaEstic totalment d'acord amb vosaltres sobre la importància de la brevetat del temps fora, ja que si a vegades l'alumne esta massa temps fora de l'aula pot trobar altres formes d'estimulació grates per a ell, ja que quantes vegades em sentit : estava fora de l'aula o ara ja no hi es?
ResponEliminaCom diuen la majoria de les meves companyes, crec que la tècnica del temps fora pot ser molt útil però sempre i quan s'empri d'una manera correcta i adequada. Jo pens que moltes de vegades els alumnes ja ho fan de manea mecànica, és a dir, comencen a cridar l'atenció de la mestra (ja sigui parlant, aixecant-se de la cadira, etc.)fins que la mestra els he treu fora, crec que per ella és com una alliberació perquè podrà seguir donant la classe de manera tranquil·la, i pels nins que surten més que un càstig és un premi perquè ha aconseguit el que volia (no fer els deures, no escoltar a la mestra, etc.).
ResponEliminaI com bé han dit altres companyes, el factor temps s'ha de tenir molt en compte, ha de ser un temps breu, no pot ser massa excessiu perquè així si que serà un reforç positiu pel nin.