dijous, 16 de juny del 2011

La por no és per sempre!

En Guiem és el meu germà petit i té vuit anys.
Us situo...Jo he estat tres anys estudiant a Mallorca i això ha fet que la meva família hagi decidit venir a veure'm alguns dies, a fer qualque cap de setmana. Però no em vull extendre amb això i contar-vos el què va passar la primera vegada que en Guiem va venir a veure'm a Palma:

Era la primera vegada que es pujava a un avió. Ell no va disfrutar de la mitja hora que hi ha de vol d'una illa a l'altra i ho va passar realment malament. L'avió es va moure molt. Ell em va dir que no li havia agradat gens i que mai més tornaria anar amb avió (encara que sabia que havia de tornar a casa així com havia vengut a Palma)...Va agafar por a anar amb avió.

Davant això, hem de pensar que les famílies tenen dues opcions:
  1. Sobreprotegir al seu fill petit i allunyar-lo dels viatges amb avió.
  2. Fer front a la situació, i fer entendre al fillet que allò que va viure aquell dia dins l'avió va ser un dia puntual, entendre-ho com una anècdota.
La meva família va optar per la segona opció i gràcies a això en Guiem ha tornat a venir a veure'm. Aquesta vegada em va dir que s'ho havia passat molt bé, que havia vist molts núvols, alguns vaixells,...


Amb aquesta experiència personal us vull fer veure que les pors s'han d'afrontar i quan antes, millor!


1 comentari:

  1. També pens que la millor manera de superar les pors no es encobrit.les o com en aquest cas sobreprotegint a la persona que la pateix pensant que li farem un bé. Les fobies es poden controloar i poden mimvar amb tècniques, com per exemple la extinció, com ens va mostrar en Miquel Tortella i la superació de la fobia a les serps de una companya de magisteri.

    ResponElimina