Autoestima baixa

Durant l'estiu passat vaig treballar com a monitora a una escola, em va tocar el grup de sis anys. I com vos podeu imaginar era un grup molt heterogeni.

En aquest grup vaig topar amb una nina, que des del primer dia em va cridar l'atenció, sobretot per la seva manera de ser, pel seu caràcter.
A partir dels seus comentaris: "Som lletja!", "no sé fer res...", vaig poder observar que aquesta nina tenia una autoestima molt baixa, ja que tenia un autoconcepte bastant negatiu. A més, sempre solia estar trista, pensativa, sola... Encara que a l'hora de realitzar les activitats es relacionava molt bé amb la resta de companys, però sempre tendia a anar amb un grup concret què estava format per cinc nines. I una d'elles era la líder del grup, ja que totes les altres feien el que ella deia, la imitaven amb la manera de vestir, de parlar... I aquest fet (relacionar-se amb aquestes nines) consider que podia baixar més l'autoestima d'aquesta nina, i el seu sentiment d'inferioritat anava augmentant.

Jo com a monitora, per reduir aquest "poder" que tenia aquesta nina, sobre la resta del grup, el que vaig fer va ser crear jo mateixa els grups per fer les activitats i així cadascú partiria de les mateixes oportunitats i condicions, i tendria el seu propi rol dins el grup. Consider que va ser molt important i positiu partir dels interessos dels alumnes per crear i programar les activitats, ja que la motivació dels alumnes va crèixer. I això també va afavorir el desenvolupament positiu de l'autoestima, no només d'aquella nina, sinó que de tot el grup en general, ja que es van crear unes relacions interpersonals entre els nins molt intenses, que van ajudar establir una major comunicació entre els nins, i entre ells i jo com a monitora, que ens va portar a una major confiança entre nosaltres.