L'any passat a l'Escoleta d'Estiu vaig tenir una nina que a l'hora de berenar plorava i es provocava el vòmit. Els primers dies ens pensàvem que li feia mal la panxa i li vam dir que es mengés una mica del berenar i quan no pogués més, el deixés.
Això es va convertir en una rutina.... i no sabíem que fer..! Li vam llevar 5 minuts de piscina, li vam donar més temps per berenar, li vam dir que fés net el seu vòmit...però tot això no va funcionar.
Fins que finalment vam fer-li un temps fora, la vam dur a berenar a la sala on els monitors preparàvem el material, on fèiem les reunions.
A ella no li agradava berenar tota sola i tot d'una va deixar de plorar i va berenar i al cap de 10 minuts, va sortir i ens va mostrar el tupper ben buit. A partir d'aquí sempre que plorava i es provocava el vomit la dúiem a berenar allà.
No sé si és la millor solució, però a nosaltres ens va funcionar.
Què hauríeu fet vosaltres? Pensau que és la millor solució?
La primera vegada que hagués vist que la nina bomita li hagués demanat que li ha passat per a que bomitas. Li hagués fet preguntes com: te trobes bé?, per qué has bomitat?, te fa mal la panxa?, etc. Si pareix que la nina ho ha fet per cridar l'atenció o perqué el berenar no li agrada, la próxima vegada a l'hora de menjar la vigilaria i quan vegés que pareix que ha de bomitar li diria que no ho fes, perqué sinó la castigaria sense la següent activitat o li llevaria algo que li agrada fer.
ResponEliminaJo això ho he fet al menjador escolar on faig feina i me funciona. Aquest any he tengut un nin i una nina que intentaven bomitar quan hi havia qualque plat que no els agradava. Com que jo les mirava molt sovint i veia que feien un intent els amenaçar o que se menjarien un altre plat o els llevava 5 min d'esplai. Després d'intervenir 3 o 4 vegades ja no ho han tornat a intentar.
4 de juny de 2011
Francisca Guiscafrè Massanet
La primera vegada que hagués vist que la nina bomita li hagués demanat que li ha passat per a que bomitas. Li hagués fet preguntes com: te trobes bé?, per qué has bomitat?, te fa mal la panxa?, etc. Si pareix que la nina ho ha fet per cridar l'atenció o perqué el berenar no li agrada, la próxima vegada a l'hora de menjar la vigilaria i quan vegés que pareix que ha de bomitar li diria que no ho fes, perqué sinó la castigaria sense la següent activitat o li llevaria algo que li agrada fer.
ResponEliminaJo això ho he fet al menjador escolar on faig feina i me funciona. Aquest any he tengut un nin i una nina que intentaven bomitar quan hi havia qualque plat que no els agradava. Com que jo les mirava molt sovint i veia que feien un intent els amenaçar o que se menjarien un altre plat o els llevava 5 min d'esplai. Després d'intervenir 3 o 4 vegades ja no ho han tornat a intentar.
4 de juny de 2011
Francisca Guiscafré Massanet
La primera vegada que hagués vist que la nina vomita li hagués demanat que li ha passat per a que vomites. Li hagués fet preguntes com: te trobes bé?, per qué has vomitat?, te fa mal la panxa?, etc. Si pareix que la nina ho ha fet per cridar l'atenció o perqué el berenar no li agrada, la pròxima vegada a l'hora de menjar la vigilaria i quan vegés que pareix que ha de vomitar li diria que no ho fes, perqué sinó la castigaria sense la següent activitat o li llevaria a qualque cosa que li agrada fer.
ResponEliminaJo això ho he fet al menjador escolar on faig feina i me funciona. Aquest any he tengut un nin i una nina que intentaven vomitar quan hi havia qualque plat que no els agradava. Com que jo les mirava molt sovint i veia que feien un intent els amenaçar o que se menjarien un altre plat o els llevava 5 min d'esplai. Després d'intervenir 3 o 4 vegades ja no ho han tornat a intentar.
Home, jo hagués intentat esbrinar el perquè de la seva actitud, per ventura no li agradava, per ventura suposava un esforç massa gran menjar-se tot el berenar, no sé mil coses. Després hagués xerrat amb els seus pares, a veure si a casa també ho fa o si els dies que ho feia a l'escola la nina ja havia manisfestat que tenia mal de panxa. De totes maneres no passa res si un infant qualque dia no menja.
ResponEliminaLa intervenció que vau fer amb ella no me pareix del tot correcta, no crec que s'hagi de fer un temps fora per berenar, vos heu demanat si era això el que volia precisament i li vau donar? Després com sabeu que després d'acabar el berenar i sortir no anava al bany a vomitar, qualcú la vigilava?
Bones a totes i a tots.
ResponEliminaTot el que deis ja ho havíem fet.. i no se'ns acudia cap altra cosa que el que vam fer..!
Amb el que he vist a l'assignatura i amb el que vosaltres m'heu aportat dir que no va ser la millor solució..!
El que hauríem d'haver fet és ensenyar-li que hi ha altres formes per captar la nostra atenció, parlant amb nosaltres, dient que no li agrada aquell berenar... i no vomitar perquè vulgui captar la nostra atenció.. ja que és una conducta disruptiva.
pens igual que na Mª Antònia que el primer de tot que hauria d'aver fet era esbrinar quina era la causa per la qual es provocava els vòmits, ja que és molt important saber quin és l'origen per poder actuar.
ResponElimina