A l’escoleta d’estiu hi havia un nen que als 4 anys els monitors deien que era molt “dolent”, la veritat és què sempre seguit esta ficat en baralles, no podia estar un minut assegut, si feien activitats de relaxació o de tornada a la calma era incapaç de fer-les, i era molt mal de controlar quan anaves d’excursió.
Però d’un estiu a l’altre, el nen va tenir un comportament totalment diferent, i personalment va dir a la monitora, que semblava que l’infant s’havia tranquil·litzat molt d’un any per altre, i que feia molta bonda (massa i tot a vegades). La monitora em va dir que havia començat una medicació que consideraven que aquest nin era hiperactiu. La monitora em va dir que el primer dia que l’infant va venir a l’escoleta li va dir “enguany me portaré més bé, perquè me donen pastilles per fer bonda”.
Consider que la medicació pot ser una bona opció en segons quins casos, però pens que per un nin de 4/5 anys, se li poden ensenyar tècniques o estratègies per a poder-se controlar. L’infant està en una etapa on aprenen caramull de coses i que seria interessant provar si alguna estratègia pot funcionar, la medicació sempre hi serà i si la cosa no funciona sempre se li podrà donar.
Hola Aida! La verdad que a mí también me parece una edad muy temprana para medicar. A veces los médicos lo tienen muy fácil porque ellos recetan el medicamento y punto, pero a veces, esto tiene consecuencias negativas.
ResponEliminaPienso igual que tú, que sería una buena opción enseñarle técnicas o estrategias.
Som na Damiana. Pens com tu, que és la solució més fàcil i còmode, per a totes les parts implicades (metges, mestres, families...)
ResponEliminaEl tema de medicació és un tema que s'ha d'agafar amb pinces perquè si no es dóna la dosis adequada, tal vegada l'efecta que té al nin és "d'adormir-se".
ResponEliminaPer altre banda estic d'acord que s'haurien de realitzar tècniques o estratpegies per controlar.
També dir que els metges no són tan "dolents" com a vegades ens pensam i tal vegada perquè el nin no tengui conseqüències negatives la medicació és necessària.
Jo també pens com vosaltres, la medicació ha de ser com a darrer recurs, abans hem de provar de ensenyar-li tècniques i si no serveix de res acudir a la medicació.
ResponElimina