M'agradaria compartir en vosaltres l'experiència que vaig viure. Tenc una amiga que sempre feia comentaris sobre els animals amb plomes els quals per ella eren una gran fòbia.
Un dia que estàvem caminant pel carrer justa al girar el carrer vam trobar un ocellet mort al terra i la meva amiga es posà blanca, no podia ni caminar, i començà a sofrir un atac de pànic. En aquest moment em vaig asustar molt perquè no sabia com reaccionar, i em va costar entendre el que li passava, ja que no creia que la fòbia anàs més enllà de mantenir aquesta actitud.
Llavors parlant amb ella em va poder explicar que quan era petita va obrir un sac d'ordi per donar menjar a les trutjes i d'allà sortir una gallina.
Aquesta amiga meva ara té 30 anys, i encara manté la fòbia, la qual ha provocat en ella també vertigen.
Jo em demano, una fòbia és desencadenant d'una altra?
Aquesta situació pareix que respon a la teoria de les fòbies que hem estodiat en el condicionament classic, que es basen es un estimul incondicionat, estimul condicionat, resposta incondicionada i resposta condicionada. Aquesta és una resposta condiconada aquesta persona reñaciona amb un estímul que li va succeir fa temps.
ResponElimina