L'altre dia vaig veure una "geniada" d'un nen de 9 anys i la absoluta equivocació de la mare.
En un menjar familiar el nen tenia la televisió encesa però jugava amb altres coses, el seu germa gran va canviar el canal i el nen es va posar a cridar i a plorar com un boig, la mare quan ho va veure li va donar un petó i li va posar el canal que volia ell.
Bé, m'imagino que tots opinareu que la mare ha actuat de la pitjor manera ja que està reforçant positivament una conducta negativa. No sols s'ha quedat amb el canal que volia sinó que ha cridat l'atenció de la mare.
Però m'agradaria saber què haurieu fet vosaltres, jo ho penso i crec que deixaria el nen una estona fora de la saleta sense mirar la televisió ni jugar amb res. És a dir, "temps fora", apartar-lo durant un temps determinat sense cap estimul reforçador.
Què haurieu fet vosaltres? Us sembla adient el temps fora o utilitzarieu una altre tècnica? Aplicarieu un càstig positiu o una altre tècnica?
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCom tu dius, donant-li un petó i posar-li el canal que vol reforça positivament una conducta negativa. El temps fora em pareix raonable sempre que abans vagi seguit d'unes normes clares i firmes, compaginades amb una economia de fitxes, així ignorarem les conductes negatives i reforçarem les conductes positives que volem aconseguir.
ResponEliminaOn els dos germans hi formin part, perquè el germà gran també veu com el petit aconsegueix el que vol fent la geniada, per tant també pot utilitzar aquesta estratègia per a cridar l'atenció.
Personalment primer hagués llevat el reforçador de la televisió, després un temps fora podria ser una bona tècnica. Tot i això també es podria optar per un càstig relacionat amb el reforçador positiu. Fins que no es modifiqui la conducta el nen no podrà veure més televisió.
ResponElimina