Fa uns anys vaig participar en una situació que encara avui em dóna per pensar. Erem a ca una amiga fent festa pel seu aniversari i la seva germana petita volia cridar l'atenció així que va començar a fer bots i cridar molt fort.
En aquell moment noltros varem practicar l'extinció amb ella, no li varem fer cas durant una bona estona. Quan es va cansar va deixar de cridar però, al cap de poc va fer un altre intent, llavors un al·lot li va fer cas i la va agafar en braços. Llavors va ser impossible que tornés a estar tranquil·la.
Recordant aquesta anécdota me'n adon de la paciència que requereix aquesta tècnica i la importància de que totes les persones implicades es possin d'acord per dur-la a terme de manera correcta, sinó no aconseguim cap efecte en l'infant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada